dimarts, 31 de gener del 2017

Mama, tinc por!

Si entre tots no hi posen remei ara que encara no s'ha fet prou fort, la catàstrofe està servida. No sé què m'hi tinc que els Estats Units s'encaminen a marxes forçades cap a una dictadura.

Diuen que la cara és el mirall de l'ànima. Per més que m'esforço per recordar alguna fotografia en què es vegi Donald Trump amb una expressió amable, no ho aconsegueixo. Fins i tot quan somriu el rictus és agressiu. La boca està tensa, comprimida. Sempre té les comissures caigudes i quan parla mostra les dents com un animal de presa que és a punt de clavar mossegada a la seva víctima.

Pel que fa a la mirada, és escrutadora. Els ulls sempre estan mig clucs, com els d'un caçador que fita la presa i n'estudia els moviments amb la intenció d'aprofitar el primer senyal de feblesa per saltar-li al damunt.

Així mateix, el seu llenguatge corporal també és amenaçador. Quan s'asseu mentre li fan una entrevista no es recolza al respatller de la cadira, sinó que manté una postura tensa i avançada cap a l'entrevistador, amb les cames separades i les mans a punt de recolzar-s'hi per si cal aixecar-se d'una revolada.

Per la seva banda, els braços i les mans es mouen sempre amb actituds acusadores i intimidatòries. Tot i que és curiós que rara vegada separi els braços del tronc, com si es volgués protegir els flancs (actitud defensiva). És molt característic d'ell el gest d'aixecar la mà mentre oposa els dits central i polze mantenint l'índex aixecat indicant a qui l'escolta que haurà de fer exactament allò que li està dient, perquè ell sap què cal fer i l'altre és un ignorant.

D'altra banda, les posades en escena són molt reveladores. Ell sempre és al centre, a primera fila, i els altres, els seus suposats col·laboradors, s'han de quedar a un pas darrere d'ell. Quan s'asseu, tot plegat agafa un aire de saló del tron, on ell és el monarca i la resta els seus súbdits. Una mica d'observació revelarà que tot l'entorn està disposat de forma que mirar-lo a ell sigui inevitable.

Ras i curt, més que les seves bretolades, el que realment fa por d'aquest individu és el seu comportament i la manera que té de relacionar-se amb els qui l'envolten: tots sense excepció li han de retre pleitesia. No sóc psicòleg, però intueixo una inseguretat i una ira contra el món descomunals amanides amb un ego desmesurat, una personalitat histriònica, agressiva i, després de veure la reacció de la seva esposa instants abans de jurar el càrrec, amb rampells de maltractador. Que Déu s'apiadi de tots nosaltres, perquè hi veig reproduït un dictador terrible, com tants altres que va donar el segle XX.