Semblava que ahir seria el dia que es desfaria la boira. Semblava que aquells núvols baixos tan espessos que es van congriar el 28-S, finalment, ens deixarien veure l'horitzó anhelat de l'inici del procés de transició cap a la independència de Catalunya. Però no, no va poder ser. Toca patir una setmana més. Després d'una assemblea maratoniana que, ben mirat, de neta no en tenia res perquè des d'un bon començament feia tuf de tupinada, vam acabar el dia com l'havíem començat: neguitosos per saber si "Mas o març". El resutat va ser, si més no, estrafolari. Un empat de 1.515 vots a favor d'investir Mas i 1.515 vots en contra. I ara què fem? Com desfem aquest nus gordià? Com ens despengem la llufa avançada que ens hem clavat nosaltres mateixos?No tinc màquina prou potent per calcular la probabilitat que sortís un empat a 1.515 vots. La xifra de combinacions de vots abans no s'arriba a 1.515 vots afirmatius i 1.515 vots negatius és estratosfèrica. La probabilitat és de 1 entre 2 a la 3.030ena. potència, és a dir, 2 multiplicat per si mateix 3.030 vegades. Proveu de calcular el número i la màquina se us penjarà. Només avanço que té una llargària de força més de 100 dígits. Escriviu un 0 i una coma, i al darrere un mínim de 100 zeros més abans no arribi un número diferent de 0. Que em perdonin, però, conceptualment, això i impossible són la mateixa cosa.Ara bé, després de veure l'atzucac en què s'havien ficat pel seu mal cap i després de veure que tot el dia el no anava flirtejant amb el 50% sense arribar-hi, potser convé que fem la vista grossa i acceptem el resultat publicat per permetre'ls una sortida mínimament digna. Ara tenen la possibilitat de rectificar i desdir-se amb honor del no a Mas tan bèstia que havien promès i que, no s'ho esperaven, els ha portat a ser l'entrebanc més important del procés després d'haver promès que no ho serien.En tot conflicte, cal que la part vencedora mostri un mínim de generositat i no humiliï la part vençuda tot deixant-li una sortida digna. Si no ho fa, el vençut covarà l'odi i el conflicte tornarà a esclatar. (Recordem com es va tancar la 1a. Guerra Mundial i com va acabar tot al cap de 25 anys).Si us plau, no em malinterpreteu. En aquest sainet Junts pel Sí tampoc és el vencedor, però sí que és la part menys responsable del conflicte —per tant, la menys desgastada— i la que, en última instància, haurà de decidir què fa en cas que la CUP accepti tirar endavant el procés amb Mas com a candidat. Aleshores, com acabo de dir, caldrà que a Junts pel Sí siguin generosos i acceptin la mà estesa de la CUP; més que res per mirar d'evitar possibles lluites caïnites entre independentistes durant els 18 mesos de transició.Tanmateix, si la CUP s'enroca i no accepta Mas com a candidat, cal també que a Junts pel Sí siguin prou valents com per no cedir al xantatge, que ja s'està produïnt quan els tornen a demanar un altre candidat, i anar a eleccions anticipades al març. Si la CUP ha organitzat aquest sidral ha de ser prou madura per acceptar les conseqüències de les seves decisions i sotmetre's al judici de la història que, en cas que el procés s'empantanegui, no serà gens benèvola. Com tampoc ho ha sigut amb els partits revolucionaris que l'any 1936 van pretendre fer una revolució simultàniament amb la guerra contra els militars sublevats. Pretensió que va desembocar en l'ensulsiada i la desfeta de la República i, de retruc, la sagnant dictadura del general Franco.
Permeteu-me una última reflexió. Si cal tornar a elegir Parlament, si us plau, no us quedeu a casa i aneu a votar, els demòcrates de pedra picada van a les urnes tantes vegades com calgui; i aquesta és una revolució feta des de la democràcia i les urnes. Però mireu molt bé qui voteu. No us deixeu emportar per les fílies i les fòbies personals ni permeteu que us engalipin els cants de sirena que, de ben segur, us vindran de partits que basen el seu èxit electoral en la indefinició quant a la independència de Catalunya. Abans de dipositar el vot dins de l'urna, si de veritat voleu la independència, mediteu molt bé qui voteu i qui pot conduir realment el procés. Aquesta vegada ha quedat clar que votar extremes esquerres, per més independentistes que es proclamin, és llençar el vot; perquè, a l'hora de la veritat, no han tingut sentit de país, sinó de classe… de parvulets, i encara!
