Tot plegat em comença a fer ferum de periodisme groc i manipulació barroera de la informació. De veritat que ens cal conèixer fins i tot de quin color duia els calçotets, el copilot de l'avió estavellat dimarts?
Tot i que no deixo de considerar-lo responsable executor de la catàstrofe, sí que penso que, per la informació que ha transcendit, patia un trastorn mental greu del qual, tot i sospitar quins eren els símptomes, en desconec la naturalesa. Per aquest motiu sol ja seria necessària una certa contenció a l'hora de desvelar informacions sensibles sobre la seva salut, mental i física. Com a malalt, es mereix una mica de respecte per la seva intimitat. A ningú li agradaria que, després de mort, es ventilessin les seves misèries… O sí?
Però en tot això hi ha altres responsables de la tragèdia: els qui, savent que havia tingut problemes psicològics, li van concedir la llicència per volar. Si, com sembla, savien que tenia una personalitat inestable, per què no li van impedir de trepitjar la cabina d'un avió de passatgers?
Ben mirat, són els responsables últims que dimarts passat Lubitz estavellés l'avió del vol 4U9525 de Barcelona a Düsseldorf. Si jo fos un d'ells, avui no tindria la consciència tranquil·la. Cent cinquanta vides malaguanyades m'interpel·larien amb insistència.
I això em porta a fer-me una reflexió. Normalment, les informacions referents a les causes de les catàstrofes aeronàutiques es publiquen al cap de mesos i de manera molt succinta. En canvi, en aquest cas, tot just 48 hores després ja se savia el què, el qui i el com, i s'especulava amb el perquè, d'un fet les raons del qual romandran per sempre més en el misteri més absolut. A què es deu tanta celeritat? Per quina raó es va filtrar la investigació endegada pel fiscal de Marsella? ¿Potser perquè s'acostava la Setmana Santa i calia esvair els dubtes i les pors d'uns passatgers que, després d'anys de crisi econòmica salvatge, tornaran a viatjar de forma massiva i no és qüestió que tot un sector que ha estat un dels més castigats per la recessió ferotge que ens ha assotat els darrers anys, el del turisme, es veiés afectat per una desafortunada casualitat?
Per unes coses i altres, tot i que, amb reserves, accepto com a verídica la versió dels fets que se'ns ha donat, no puc deixar de pensar que Lubitz és un cap de turc perfecte. Voldria que se m'entengués bé. No l'exculpo, però continuo pensant que aquest acarnissament per fer recaure damunt d'ell tota la responsabilitat del drama desfermat dimarts és una injustícia. Ell i, sobretot, la seva família, que prou trasbalsada deu estar, també es mereixen la seva quota de misericòrdia i compassió. O és que ningú pensa que els Lubitz de Montaur, al land de Renania-Palatinat, també han perdut un fill?
